La bateria no aguantarà. Serà una bona excusa per parar això. Merda, es veurà la roba bruta. Millor al llit. Posaré el llibre de la Tina Fey al prestatge, quedaré més interessant. Tinc un gust literari exquisit. En realitat no. Porto 2 mesos mirant sèries, sense obrir un puto llibre. Però posaré aquest al prestatge, a veure si se n’adonen. Per què volen fer un Skype? No ens veiem des de fa mig any. Què cony els hi he d’explicar?

– Hola! Hòstia, feia temps que no et veia el jeto, eh!

Merda, que es connecti la Sandra ja.

– Ei! Ja veus. I què, com va la vida?

– Millor que esperem la Sandra, no? Així no ho hem d’explicar dues vegades!

– També tens raó.

– Sí…

– Ha, ha.

Treu un tema, treu un tema, treu un tema.

– I què el confina-

– Com estan els teus par-

– Parla tu, parla tu!

– No, no, Pau endavant!

– Vale, que deia que com va el confin-

– Què tal els teus p-

– Ui, ha, ha! Parla, parla!

JODER!

– Et contesto! El confinament bé. I els teus pares?

No serà la persona amb més discurs del planeta, el Dani?

– Els pares bé, sí. Com sempre. Bé de salut, bé de fein- SANDRA! Visca!

– Hola! Perdoneu que arribi tard! Estava acabant de fer pa.

– Eh! Jo en vaig fer ahir!

Apassionant conversa. Ara tothom és mestre forner. Aneu al forn, home!

– Jo no n’he fet, però vaig fer magdalenes.

D’alguna cosa he de presumir, no? El que no sabran és que van quedar de puta pena.

– Hòstia, sí? I què tal?

– Les magdalenes? Molt bé, boníssimes!

De puta pena.

– Que guay. Ja em passaràs la recepta!

Mira-ho a Google.

– Vale! Després t’ho envio.

Mentida.

– I què, com va la vida?

– Prou bé! Estic fent més exercici que quan no estàvem tancats. Em poso vídeos de YouTube al menjador i au! Vosaltres?

– Què va. Jo no. Com a molt surto al balcó a donar voltes.

– Pau, tio, hauries de fer alguna cosa, que t’engreixaràs.

En serio?

– Sí, i ens fem grans ja!

EN SERIO?

– Ja… m’hi he de posar. M’hi posaré!

Aquesta tarda faig més magdalenes.

– Passeu-me els vídeos que feu servir!

– Vale! Us passaré els de ioga. Van molt bé per estirar! Ja veuràs que us agradaran.

– Segur que sí!

Segur que no!

– I la feina? Com us va? Dani, tu no tenies problemes?

– Sí, en vaig tenir, però al cap d’uns mesos vaig trobar una feina nova i espectacular. La veritat és que té un sou de puta mare, les oficines i els companys són fantàstics i aquests dies treballo des de casa i sense cap problema. I tu Sandra? Què tal la feina nova?

– Bueno, ja no és tan nova, ha, ha! Ja fa uns mesos que hi sóc. Una putada perquè havíem de començar rodatges just aquesta setmana i s’endarrereix tot. Però bé. Aquests dies segueixo editant coses i tal. I mai havia tingut tanta pasta al banc ha, ha! Pau, com va la vida d’autònom?

Uff.

– També puc fer coses a casa.

Un dels clients ha desaparegut, cosa que són molts diners menys al compte, i les altres coses que faig no m’apassionen gens. Hauria d’estar escrivint i no parlant amb vosaltres.

– Ah, súper bé, llavors! No et pots queixar!

Sí que puc.

– Exacte! I vosaltres menys!

– I què? Quines sèries esteu mirant?

– Doncs jo estic amb What we do in the shadows.

Segur que no saben què és.

– Hòstia, sí! La vaig veure quan va sortir. Brutal!

Oh.

– Pau! Que t’estàs llegint Bossypants de la Tina Fey? Diuen que és boníssim, no?

– Jo també el volia llegir!

Per fi.

– Sí! Vaig veure que el recomanava el-

Merda. La puta bateria. És que ho sabia.