No entenc les converses al carrer

Vull un croissant. No, una palmera. O ulleres. Tothom ho diu diferent, i jo no tinc criteri per decidir quin utilitzar. De xocolata. OH, SÍ! Merda, però són les 13:58. No és hora de –

– Pau?

Qui és… HÒSTIA, NO.

– Ei! Víctor! Quant de temps!

Víctor? Es deia Víctor, oi?

– Sí, sí! Des de la selectivitat deu fer, no?

Víctor, sí.

– Suposo! Que fort trobar-te. Que vius per aquí o què?

No tinc ganes de tenir una conversa amb ell. No m’interessa gens la seva vida. No hi ha res que em pugui dir que m’interessi.

– No, no. He vingut a comprar unes coses. I com et va la vida?

– Ah! Bé, bé. M’alegro d’haver-te vist. Que vagi tot molt b-

– Vaig veient que estàs a la ràdio, no? Que guai, no?

He de treure gent d’Instagram.

– Sí. M’agrada, m’agrada. Anem fent programes.

No entraré en detalls.

– Entra en detalls, no? Ha, ha!

Qui et creus que ets?

– Ah, doncs sí. És un programa d’humor i parlo i tal. I tu? Què fas?

UN MOMENT. Per què porta una palmera de xocolata?

– Doncs vaig fer medicina, especialitzat en oncologia. M’apassionava això des que la meva germana va agafar un càncer de pit. Se’n va sortir, per sort! I just el mes passat vaig tornar d’Uganda, de fer un voluntariat en un poble molt petit. Posant vacunes i tal.

Palmera. Xocolata. Gana.

– Ah, que bé.

Per què ell té permís per menjar una palmera a les 14h? No es pot fer això, no?

– I estàs en contacte amb més gent de l’escola o què?

– Amb alguns, sí.

Amb 2 o 3. Els bons. Xocolata.

– Ai, doncs farem un sopar el mes que ve! Apunta’t!

HA! NO.

– Sí? Quan i on? A veure si puc!

– Ja t’ho passaré per Instagram, que no ho recordo del tot. Sé que era per Sants.

– Perfecte. Doncs que va-

– I escolta, què se n’ha fet del Rodrigo? Éreu amics, no?

Prooooou.

– Sí, sí. Doncs li vaig perdre la pista fa uns anys, la veritat.

 Ja?

– Vaja, llàstima! Bé, doncs que vagi molt bé!

Visca!

– Això, adéu!

– Escolta, he vist que et mires molt la palmera. Ha, ha. Me l’han regalat al comprar el pa i no la vull. La vols?

Sí!

– No, no, merci! Que he de dinar ara.

Merda.

– Sí, jo també. Ha, ha! Au, adéu!

Merda.

– Adéu!

Vaig a dinar. He de dinar. Mongeta tendra, que toca verdura. Vaja, un forn. A prendre pel cul. Vaig a comprar-me una palmera.