Vull un croissant. No, una palmera. O ulleres. Tothom ho diu diferent, i jo no tinc criteri per decidir quin utilitzar. De xocolata. OH, SÍ! Merda, però són les 13:58. No és hora de –
– Pau?
Qui és… HÒSTIA, NO.
– Ei! Víctor! Quant de temps!
Víctor? Es deia Víctor, oi?
– Sí, sí! Des de la selectivitat deu fer, no?
Víctor, sí.
– Suposo! Que fort trobar-te. Que vius per aquí o què?
No tinc ganes de tenir una conversa amb ell. No m’interessa gens la seva vida. No hi ha res que em pugui dir que m’interessi.
– No, no. He vingut a comprar unes coses. I com et va la vida?
– Ah! Bé, bé. M’alegro d’haver-te vist. Que vagi tot molt b-
– Vaig veient que estàs a la ràdio, no? Que guai, no?
He de treure gent d’Instagram.
– Sí. M’agrada, m’agrada. Anem fent programes.
No entraré en detalls.
– Entra en detalls, no? Ha, ha!
Qui et creus que ets?
– Ah, doncs sí. És un programa d’humor i parlo i tal. I tu? Què fas?
UN MOMENT. Per què porta una palmera de xocolata?
– Doncs vaig fer medicina, especialitzat en oncologia. M’apassionava això des que la meva germana va agafar un càncer de pit. Se’n va sortir, per sort! I just el mes passat vaig tornar d’Uganda, de fer un voluntariat en un poble molt petit. Posant vacunes i tal.
Palmera. Xocolata. Gana.
– Ah, que bé.
Per què ell té permís per menjar una palmera a les 14h? No es pot fer això, no?
– I estàs en contacte amb més gent de l’escola o què?
– Amb alguns, sí.
Amb 2 o 3. Els bons. Xocolata.
– Ai, doncs farem un sopar el mes que ve! Apunta’t!
HA! NO.
– Sí? Quan i on? A veure si puc!
– Ja t’ho passaré per Instagram, que no ho recordo del tot. Sé que era per Sants.
– Perfecte. Doncs que va-
– I escolta, què se n’ha fet del Rodrigo? Éreu amics, no?
Prooooou.
– Sí, sí. Doncs li vaig perdre la pista fa uns anys, la veritat.
Ja?
– Vaja, llàstima! Bé, doncs que vagi molt bé!
Visca!
– Això, adéu!
– Escolta, he vist que et mires molt la palmera. Ha, ha. Me l’han regalat al comprar el pa i no la vull. La vols?
Sí!
– No, no, merci! Que he de dinar ara.
Merda.
– Sí, jo també. Ha, ha! Au, adéu!
Merda.
– Adéu!
Vaig a dinar. He de dinar. Mongeta tendra, que toca verdura. Vaja, un forn. A prendre pel cul. Vaig a comprar-me una palmera.