Haurien de treure aquest mirall. Mira quina cara de gilipolles faig amb aquests cabells. Clar, pentina’t, ara que ja arribes a casa, bona idea. Ai, m’he deixat la llibreta a la feina. Si la Marta l’obre, em fa fora. Hauria de deixar d’escriure acudits sobre al·lèrgics als cacauets. O no. Joder, l’ascensor al 10. Fan gràcia els acudits d’al·lèrgics als cacauets. I si tiren cacauets enlloc de caramels a la cavalcada de reis? Hi ha molts nens al·lèrgics. M’ho apunto. Ai, la llibreta. M’ho apunto a dalt. Te n’has de recordar. Cacauets a la cavalcada. Cacauets a la cavalcada. Merda. No, no, no, no, no, n-
– Buenas tardes.
– Buenas tardes.
“Buenas tardes” per tu. Jo no he dinat. Els avis dinen molt d’hora.
– ¿Mucho trabajo hoy?
– Bueno, sí. Lo normal.
No he fet res en tot el matí.
– ¿De qué trabajas?
Community manager. Facebook, Twitter, Instagram, LinkedIn. Hootsuite. Photoshop, Illustrator, Premiere. Adobe. Creador de continguts. Guió, ràdio, redactor. Autònom.
– Bueno… escribo cosas.
– Ah, ¿eres periodista?
– Bueno, no. Bueno, depende. A veces.
No entro en detalls. No li importen. I l’ascensor? Hauria d’aprendre’m una frase perquè mai sé què contestar a aquesta pregunta. I L’ASCENSOR?
– Muy bien. Al menos es un trabajo de toda la vida. Mi nieto es community manager. ¿Sabes lo que es?
Sóc idiota.
– Sí, sí. Facebook, Twitter, Instagram, LinkedIn…
– ¿Qué?
– Bueno, redes sociales.
Ja era hora.
– Pase, pase, que usted se baja primero.
– Diría que tu te bajas primero. Séptimo, ¿no?
Sóc idiota.
– Uy, claro, claro.
Tots semblen la mateixa persona. Passo jo, passo jo.
Que no digui res més, per favor.
– Bueeeno, que lío con las noticias ¿no?
Hòstia, sí. Coronavirus, independència, Harvey Weinstein, temporal, Puigdemont, Boris Johnson, narcopisos.
– Sí. Está todo muy mal.
– El Setién ese, no se yo.
– ¿Quién?
– Setién. Enrique Setién.
– Ah, claro.
Futbol?
– El 2-0 fue potra.
Futbol.
– Uy, mucha potra. No se lo merecían.
Suposo?
– Bueno, a ver, jugaron bastante bien, pero Setién…
Qui cony és Setién?
– Sí, Setién… no sé yo.
SETÈ.
– Ya he llegado. Buenos días.
– ¡Buenas tardes!
Que no! Que són les 14:30 encara! És igual. Pobre. Alguns anys i la dinya. Oh! Em faré carbonara. O un pot d’arròs al microones. Sí, molt millor. Més ràpid.
Merda, quin acudit m’havia d’apuntar?