No entenc els ascensors

Haurien de treure aquest mirall. Mira quina cara de gilipolles faig amb aquests cabells. Clar, pentina’t, ara que ja arribes a casa, bona idea. Ai, m’he deixat la llibreta a la feina. Si la Marta l’obre, em fa fora. Hauria de deixar d’escriure acudits sobre al·lèrgics als cacauets. O no. Joder, l’ascensor al 10. Fan gràcia els acudits d’al·lèrgics als cacauets. I si tiren cacauets enlloc de caramels a la cavalcada de reis? Hi ha molts nens al·lèrgics. M’ho apunto. Ai, la llibreta. M’ho apunto a dalt. Te n’has de recordar. Cacauets a la cavalcada. Cacauets a la cavalcada. Merda. No, no,  no, no, no, n-

– Buenas tardes.

– Buenas tardes.

“Buenas tardes” per tu. Jo no he dinat. Els avis dinen molt d’hora.

– ¿Mucho trabajo hoy?

– Bueno, sí. Lo normal.

No he fet res en tot el matí.

– ¿De qué trabajas?

Community manager. Facebook, Twitter, Instagram, LinkedIn. Hootsuite. Photoshop, Illustrator, Premiere. Adobe. Creador de continguts. Guió, ràdio, redactor. Autònom.

– Bueno… escribo cosas.

– Ah, ¿eres periodista?

– Bueno, no. Bueno, depende. A veces.

No entro en detalls. No li importen. I l’ascensor? Hauria d’aprendre’m una frase perquè mai sé què contestar a aquesta pregunta. I L’ASCENSOR?

– Muy bien. Al menos es un trabajo de toda la vida. Mi nieto es community manager. ¿Sabes lo que es?

Sóc idiota.

– Sí, sí. Facebook, Twitter, Instagram, LinkedIn…

– ¿Qué?

– Bueno, redes sociales.

Ja era hora.

– Pase, pase, que usted se baja primero.

– Diría que tu te bajas primero. Séptimo, ¿no?

Sóc idiota.

– Uy, claro, claro.

Tots semblen la mateixa persona. Passo jo, passo jo.

Que no digui res més, per favor.

– Bueeeno, que lío con las noticias ¿no?

Hòstia, sí. Coronavirus, independència, Harvey Weinstein, temporal, Puigdemont, Boris Johnson, narcopisos.

– Sí. Está todo muy mal.

– El Setién ese, no se yo.

– ¿Quién?

– Setién. Enrique Setién.

– Ah, claro.

Futbol?

– El 2-0 fue potra.

Futbol.

– Uy, mucha potra. No se lo merecían.

Suposo?

– Bueno, a ver, jugaron bastante bien, pero Setién…

Qui cony és Setién?

– Sí, Setién… no sé yo.

SETÈ.

– Ya he llegado. Buenos días.

– ¡Buenas tardes!

Que no! Que són les 14:30 encara! És igual. Pobre. Alguns anys i la dinya. Oh! Em faré carbonara. O un pot d’arròs al microones. Sí, molt millor. Més ràpid.

Merda, quin acudit m’havia d’apuntar?