• Com és? The Young Pope + The Sopranos
• Gènere? De riure
• Grau d’ofensivitat: 7/10
• Qui hi surt?
  • Pedro Picapiedra
  • Un dels de Superfumados
  • El que li fa ràbia a tothom sense saber per què
  • Protagonista a The Shield (no l’he vist, pel que no ho sé segur)
  • El xurri de Cameron Díaz a La boda de mi mejor amigo
  • Etc.
• Quant dura cada capítol? Una mica més que Friends
• L’ha fet qui va fer… Eastbound & Down (que en castellà té el genial títol De culo y cuesta abajo)
• Quantes temporades? De moment una (i renovada per una segona)
• T’agradarà si no et va agradar: Amar en tiempos revueltos
• Si fos un plat, seria: un gall d’indi d’Acció de Gràcies amb patates fregides i ketchup al voltant
• Mira-la el dia que: et vulguis cagar en déu i sa mare

A veure, intentaré vendre bé The Righteous Gemstones perquè s’ho mereix i perquè massa poca gent li està fent cas.

Els Gemstones són una família que s’ha fet d’or gràcies a muntar un imperi d’esglésies evangelistes als Estats Units. Eli Gemstone (John Goodman) és el pare i líder de la congregació, i des que es va morir la seva dona no sap com controlar els seus fills, tres idiotes entre els 30 i els 40 que sembla que encara tinguin 5 anys. Ells són els hereus del negoci: Jesse (Danny McBride, el creador de la sèrie), Kelvin (Adam Devine) i  Judy (Edi Patterson). No pinten bé les coses pels Gemstones.

I en quin moment es torna interessant la sèrie? Quan Jesse rep un xantatge anònim que diu que si no paga, publicaran un vídeo on hi surt fent de tot. A més, altres líders de les esglésies veïnes (Dermot Mulroney) es comencen a emprenyar perquè els estan robant els feligresos. A partir d’aquí… violència, vergonya aliena, genitals masculins i absurditat quasi sense límits.

No és una sèrie per tothom. Si espereu reflexions profundes sobre la religió als Estats Units, marxeu d’aquí i no torneu. Evidentment, es parla de tot el que envolta la fe, però no hi ha anades d’olla sobre què és la moralitat, i en quin moment es deixa de ser creient quan es topa amb els diners. No. És una sèrie per qualsevol persona que busqui una cosa plena d’exageracions i paròdies. És magnífica per riure’s dels Estats Units, de l’església, la doble moralitat en molts temes i la decadència que arrosseguen els fanàtics.

The Righteous Gemstones t’ofereix tot el que té de bo al primer episodi. Si t’agrada, molt bé. Si no, també. Sigui com sigui, no voldreu formar part de la família dels Gemstones. Més aviat els hi voldreu trencar la cara amb un crucifix. De vosaltres depèn si ho feu a gust i seguiu mirant-la, o a desgana i marxeu a mirar un altre episodi de Modern Family.

• Com és? CSI Las Vegas + un Valium
• Gènere? De policies
• Grau d’ofensivitat: 4/10
• Qui hi surt?
  • El Kristoff a Frozen
  • Un mecànic a El Club de la Lucha
  • La de Fringe
  • El calvo (a Fringe, també)
• Quant dura cada capítol? Com Game of Thrones (quan encara no feien pel·lícules fent-les passar per capítols)
• L’ha fet qui va fer: res conegut, en general. Però l’ha produït David Fincher, director d’una burrada de pel·lícules (La Red Social, El Club de la Lucha, El Curioso Caso de Benjamin Button…)
• Quantes temporades? Van per la segona
• T’agradarà si no et va agradar: True Detective
• Si fos un plat, seria: una hamburguesa gourmet poc feta
• Mira-la el dia que: plogui (o no), no hi hagi ningú a casa, i no tinguis ganes de llegir

Segur que heu sentit a parlar de Mindhunter i, si no, heu de conèixer una cosa que ha sortit fa poc que es diu Netflix i és força interessant. Però per què tothom està veient aquesta sèrie si sembla la típica de policies que van de llestos interrogant assassins?

La trama de Mindhunter és fàcil d’explicar. A finals dels 70, un frustrat negociador de la FBI (Jonathan Groff) i un d’aquells agents que n’està fins els collons de tot (Holt McCallany) comencen a fer el que mai ha fet ningú: analitzar el perfil psicològic d’assassins en sèrie per poder anticipar el que faran els que encara no han caçat. Després del rifi-rafe típic (“això que feu és una bogeria, bla, bla”) creen la Unitat d’Anàlisi de Conducta, a la que s’afegeix una professora de psicologia (Anna Torv) que posa pau entre els dos agents, un amb uns mètodes poc convencionals i l’altre que està tota l’estona enfadat.

Part de la gràcia de la sèrie (per no dir tota) són les entrevistes amb criminals. Són basades en assassins reals, cosa que fa que et caguis als calçotets i/o les calces. Com que el morbo és el que us (ens) agrada perquè sou (som) així de depravats mentals, us diré alguns dels casos que surten. Hi ha Ed Kemper (Cameron Britton), que va matar els seus avis, 6 estudiants i la seva mare, i per rematar-ho, practicava necrofília amb alguns d’aquests cossos. També hi ha Richard Speck (Jack Erdie), que va assassinar, en una nit, 8 estudiants d’infermeria, una a una, estrangulant-les o apunyalant-les. I, com molts haureu sentit, hi surt Charles Manson (Damon Herriman; sí, fa el mateix paper a Érase una vez en… Hollywood), el conegudíssim líder d’una secta que va inspirar nombrosos assassinats. I amb aquest bon rotllo, acabo.

És obligatori que veieu Mindhunter? No. Us estareu perdent una de les millors sèries que s’han fet mai? Tampoc (no ens enganyem). I llavors per què en parla tothom? Perquè és molt bona, hòstia. Mindhunter fa molt bé el que pretén fer, i per això tothom us l’està recomanant. Té uns diàlegs que ja poden envejar Pedro Sánchez i Quim Torra. Això sí, no la mireu dinant, ja que una de dos, o tindreu una indigestió, o acabareu amb el menjar fred després d’estar amb la boca oberta durant molta estona. Parlo des de la experiència.