PER QUÈ TOT FA OLOR A COCO? M’agrada el coco, però preferiria no entrar dins un got de Malibú cada cop que vaig a la perruqueria. Potser la revista em distreu. “10 maneras de lucir un cuerpo perfecto este verano”. No. A veure l’altra? “¡Mantiene tus abdominales!”. Molt útil. Vaig a mirar la paret. Pots de xampú. Qui compra pots de xampú a la perruqueria? Mai compraré un pot de xampú a la perruqueria.

– Pau? Ja pots passar!

– Ah, gràcies, fantàstic.

– Seu aquí.

– Merci.

Merci. No puc ser més de Barcelona.

– Si em vols donar les ulleres…

– Clar, clar!

No hi ha res més indefens que un miop sense ulleres.

– Ja em dius si l’aigua està massa calenta, d’acord?

– Està perfecte.

Crema.

– Segur?

– Sí, sí, perfecte!

Joder, crema.

– Genial, vinga.

M’he dutxat abans de venir, no hauria de caldre rentar el cap. Tothom diu que no és bo perOHHHH SÍ. Quin gust, hòstia.

– Molt bé, Pau, ja estem. Vas a la tercera cadira? Vinc ara mateix.

– Tercera cadira, d’acord.

No veig la tercera cadira. És la taca negra, o la blanca? Ah, la negra. La blanca és una senyora. Com quedaria jo amb una permanent? Tercera cadira. Ara em preguntarà què volia. A veure, ho hem assajat això, Pau.

– Perdona, ja sóc aquí! Què et faig avui?

– Doncs una mica més curt dels costats que de dalt, però no massa, no vull semblar un quillo.

Existeixen els quillos encara?

– I amb una mica de serrell, per poder-me pentinar si cal.

No em pentino mai, en realitat.

– I treu-me volum de la part de dalt també, que s’infla molt. Les orelles ben rasurades i la part de darrere també. I ja està.

– Com sempre, llavors?

– Ehm, bueno, no. Bé, en realitat sí.

– Genial! Tu ves-me dient si faig alguna cosa que no t’agrada, eh!

– Perfecte, sí.

No veuré res.

– Vols un diari?

– Ah, doncs sí, gràcies.

Així no he de parlar, l’excusa perfecta.

– Gràcies!

L’Sport. No.

– I com va la perruqueria? Veig que heu reformat, no?

– Bé, molt bé. Ara venen més joves.

– Aha. Que bé, que bé.

I ara què toca dir? No sé parlar amb perruquers. I ells deuen estar tot el dia parlant del mateix… el temps i… veus? No sé ni inventar-me temes bàsics. Llegiré l’Sport. ‘Messi: “cada partido es diferente al anterior porque los retos-”’

– Explica’m coses dels xampús que veneu. Són de coco, oi?

– Bé, depèn. Però sí, en tenim de coco.

– I per què són millors que els del supermercat?

– Són ecològics, i no tenen productes nocius per la pell. Que en vols?

– Quan val un pot?

– 23€

– I els petits?

– No, no, això és pels petits.

– Ah.

És la conversa més interessant que he tingut mai. Anem a deixar-la. A veure quan dura el silenci sense que sigui incòmode.

M’encanta.

Que duri més.

I més.

Potser ja n’hi ha prou.

No, no. Va bé

– Què et sembla? Jo ho retallaria una mica més per aquí.

– Perfecte, sí, sí!

No veig res. Sóc un objecte inútil sense les ulleres. El meu destí és a les seves mans. He de confiar en aquesta persona, és professional i sap coses d’estilisme.

– Ja està. Té, les ulleres, a veure què et sembla.

Ara és el moment. Plena confiança. Sap què em queda bé i què no. Va, ulleres.

Merda.